Igual que Gerri, Peramea també és d'origen medieval i tenia una estructura de vila closa. Situat a 900 m d'altura i assentat al peu de la roca del Castell l'indret presideix tota la esplanada del Pla de Corts.
Vista de Peramea des del Pla de Corts.
Carrer de Sant Cristòfol és un dels carrers més antics de Peramea.
Al llarg del carrer encara es conserven moltes porxades originals.
Les cases encavallades li donen un aspecte emmurallat.
El terra, empedrat de roca negra, és un tret característic.
Les eres, situades a l'exterior de la vila eren tancades per murs, i constituïen la unitat de producció agrària familiar.
L'era d'Ortega és actualment un centre d'interpretació de la vida agrària tradicional del Pallars.
La torra octogonal del campanar de l'Església de Sant Cristòfol, destaca per sobre la roca de Peramea.
En l'interior de l'església destaca el retaule amb la imatge de la mare de Déu del Remei, romànica, de fusta policromada. En un altar lateral es conserven les relíquies del "martisants".
La Casa Perramón segueix l'esquema de casa porxada habitual en el terme.
La Casa Perramón conserva, a més d'un trull de vi, l'antic forn amb els estris propis: pales, sedàs, torn, pastera, taulell,...
Font pública de la plaça principal del poble.
El rentador.
La ferreria de Casa Sossís conserva el fornal, la manxa, les encluses i una colla d'estris de l'equipament tradicional de l'ofici.
El portal de llevant, un dels dos que tenia la vila closa, s'obre a la part alta del carrer de Sant Cristòfol. Al costat, la ferreria.