Per la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, un camí puja des de Gerri cap a Arboló.
En diferents punts s'hi poden observar afloraments de tots els tipus de roca que s'han usat per la construcció de l'ermita d'Arboló.
Una varietat de les calcàries noduloses és la calcària “griotte”. El color vermellós tan característic és degut al contingut en manganès i ferro. L'adjectiu "griotte" fa referència al nom d'una varietat de cirera.
En aquest detall de la calcària "griotte" es poden veure bé els nòduls formats sovint per fòssils de goniàtits, cefalópodes ammonoïdeus del Devonià superior.
Els gresos són roques formades a partir de sorres, amb grans de quars i petites quantitats de mica, dipositades pels rius durant el Triàsic, fa uns 250 Ma. Són la típica pedra d'esmolar. El color vermellós és degut a la presència d’òxids de ferro. L’estratificació i les laminacions internes afavoreixen que en trencar-se formin lloses.
Les calcàries grises provenen de fangs de carbonat de calci que es dipositaren en plataformes marines poc fondes durant el Triàsic mitjà, fa uns 235 Ma. En ser tan ben estratificades quan es trenquen formen lloses de diferents gruixos que s’aprofiten per tota mena de construccions.
Les calcàries noduloses grises són roques carbonàtiques de gra fi o mitjà, en les que la estratificació no és molt ben definida. Els fangs carbonàtics a partir dels quals es van formar es sedimentaren en plataformes marines durant el Devonià (359 a 416 Ma.).