El bosc de ribera és un sistema de frontera, complex, on troben aliment i refugi molts organismes de totes dues bandes, l'aquàtica i la terrestre. Les branques i capçades no ens ha de fer oblidar les arrels, que intercepten corrents subterranis d'aigua transversals.
La vegetació de ribera modera el corrent, estabilitza l'estructura dels marges, filtra sediments i absorbeix nutrients procedents del riu, o dels prats i camps veïns. A l'estiu, l'ombra que es projecte sobre l'aigua crea ambients atemperats i atenua l'escalfament solar.
La vegetació ajaguda en el sentit del corrent és evidència de petites avingudes recurrents. Aquestes mateixes crescudes, deixen materials fins en les zones més planeres, amb un curs d'aigua amansit. Els nutrients que en uns llocs circulen es retenen en d'altres indrets arrecerats.
El bosc de ribera desenvolupat i madur pot arribar a ser dens i bastant alt. Les salenques formen la primera línia vora l'aigua, després venen els verns i els clops, i grimpant entre les branques hi trobem lianes, vidalbes i algun esbarzer.
En les esplanades de poc pendent el salencar (salzeda) pren força. Dues o tres espècies arbustives de salze hi conviuen. Les abundoses branques primes i flexibles d'aquests arbres (vímets) han estat usades des de temps immemorials per a fer cistells i mobles lleugers.
A Gerri, el bosc de ribera hi està molt poc desenvolupat.
Al poble de Gerri la vegetació de ribera es troba sovint forçada a viure en un espai molt estret entre l'aigua i els murs de contenció que protegeixen les salines.
A Gerri, mentre les salines funcionaven, es van mantenir els marges del riu lliures de bosc de ribera. L'ombra dels arbres hauria estat un mal negoci per a la producció de sal.
A partir del moment en què es va deixar de mantenir les salines, el bosc de ribera ha anat recuperant-se tot al llarg del riu al seu pas per Gerri.