La coloració verdosa de l'aigua i del sediment en les vores prop de la superfície ens indica la colonització per algues microscòpiques responsables d'aprofitar l'energia solar per a fer la fotosíntesi.
La vida que ha colonitzat els tolls és força diferent a la que podem trobar en basses i llacs dels Pirineus perquè la salinitat de l'aigua imposa unes condicions especials.
La coloració verdosa de l'aigua i del sediment en les vores prop de la superfície ens indica la colonització per algues microscòpiques responsables d'aprofitar l'energia solar per a fer la fotosíntesi.
Les fulles i altres materials orgànics que cauen a la tolla són la font de matèria orgànica de la que viuen multitud de bacteris descomponedors.
Els animals més grossos que viuen dins les aigües salines de Gerri són uns crustacis nedadors que fan uns pocs mil·límetres de llargada que s'alimenten d'algues unicel·lulars i bacteris.
L'artèmia (Artemia salina) de Gerri sembla ser que és una varietat curiosa ja que és partenogenètica (no requereix la presència de mascles per a reproduir-se).
La tolla té el fons negre per que hi ha fangs pudents. Quan a l'aigua manca oxígen però hi ha matèria orgànica, hi ha bacteris que usen l'oxigen del sulfat per a consumir la matèria orgànica, deixant el sulfhídric, que fa pudor, a l'aigua o al sediment.