El planter de Gerri va ser creat l'any 1906 per cultivar-hi els arbres que havien de repoblar el barranc d'Enseu, amb motiu de la seva correcció hidrològica i forestal. La manca de coberta vegetal a la capçalera i per tant la nul·la capacitat d'intercepció i retenció de la pluja va ser una de les causes de la sobtada i greu riuada de 1903.
La reforestació de la conca es va acabar en 1950, però el planter continuà proveïnt arbres per repoblacions diverses de la comarca fins a finals dels 90.
Avui és un espai que s'ha adequat com a Àrea d’interpretació dels Espais Naturals de les Serres Prepirinenques Pallareses on s'hi mostren els principals elements botànics, faunístics i botànico-culturals d'aquesta regió.
En diferents marges s'hi ha plantat la combinació de les principals espècies vegetals representatives de les comunitats naturals d'aquella zona del Pirineu.
Els bancals més baixos s'han dedicat al conreu de les diferents varietats de plantes d'horta que la gent del país històricament manté en els seus camps, a més de plantes d'interès culinari o medicinal.
Els cartells disposats a una banda del planter informen de la composició de plantes i animals típica dels diferents estatges de la muntanya pirinenca.
A l'altre costat del barranc, a l'altura del planter, uns altres cartells informen de la diversitat de grans ocells que viuen en les altures de la zona pirinenca que el visitant trepitja.