L'Estany de Montcortès pertany al Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya. La importància biogeogràfica de l'indret es deu sobretot a la riquesa de la vegetació higròfila a Montcortès, amb franges de canyissar, joncs i senill que fa que les aus de pas o sedentàries hi troben aliment i refugi.
L'Estany de Montcortès pertany al Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya. La importància biogeogràfica de l'indret es deu sobretot a la riquesa de la vegetació higròfila a Montcortès, amb franges de canyissar, joncs i senill que fa que les aus de pas o sedentàries hi troben aliment i refugi.
Una part molt important de la vida al llac, la més fonamental, la formen els organismes planctònics, la majoria invisibles a simple vista per que són microscòpics.
L'any 1948 en Ramón Margalef va prendre unes mostres d'aigua i en va estudiar la composició d'espècies planctòniques i ho va publicar en 1950 al volum 2 del tom XLVIII del Boletin de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Dibuix que apareix en el citat article.
L'únic peix que històricament està documentat que vivis antigament al llac és l'anguila, que retornava de la seva llarga migració des del mar pel Flamicell. Tots els peixos actuals són introduïts: la carpa, que s'hi reprodueix, i la truita, criada en granges, que s'hi tira per a satisfer la pesca esportiva i que no es reprodueix a Montcortès.