Els roures s'estenen des de la zona més humida (cap a la Pobleta i el Flamicell) i les alzines provenen de la part més baixa i seca anant a Gerri.
L'estany de Montcortès és a 1050 m d'altitud, en una mena de collada entre dues valls laterals on hi conviuen el roure (Quercus ruber) amb l'alzina (Quercus ilex).
Els roures s'estenen des de la zona més humida (cap a la Pobleta i el Flamicell) i les alzines provenen de la part més baixa i seca anant a Gerri.
En l'època de creixement els roures, tenen un color verd brillant.
Roure (Quercus robur).
Fulles de roure amb glans encara verds.
Les alzines, de fulles més petites i seques, mostren un verd més apagat que els roures.
Alzina en ple estiu (Quercus ilex). La presència de molts glans indica que l'arbre no ha patit sequera aquest any.
Fulles de roures a la tardor.
A la tardor els roures pinten el paisatge amb tonalitats torrades.
Mentre que les alzines mantenen el seu color verd durant tot l'any.
Glans de roure germinant sota les fulles. Des de la maduració dels fruits a l'octubre fins que aquests germinen passa molt poc temps. Els llocs on s'acumulen les llavors germinades són tresors per a molts animals que se n'alimenten.