Fins el s. XIX, moment en què es constitueix la Comunitat de Fabricants de Sal, els saliners de Gerri sempre van estar obligats a pagar impostos especials als poders establerts: primer als monjos del monestir i després al rei.
Els monjos del monestir de Santa Maria van monopolitzar l’explotació salinera de Gerri fins el s. XVIII. Al fons destaca l'alfolí, en un eixample construït fora vila i documentat des del s. XIV.
L’Alfolí, la major construcció de la comarca d’ús no religiós, era lo magatzem de la sal, on es guardava, pesava, molia i ensacava la producció de sal. L’edifici s’adapta perfectament al terreny ascendent de la muntanya.
Porta d’entrada del “Real Alfolí de Gerri”. Al s. XVIII l’Estat es fa amb el negoci de la sal, s’amplia el magatzem i se’l bateja amb el qualificatiu de “real”.