Una característica curiosa però lògica de les casetes dels salins és el seu terra: fet d’argila, estava lleugerament inclinat per a facilitar la separació de l’aigua que s'escorria de la sal.
A les casetes dels salins s'emmagatzemava la sal produïda durant l’estiu perquè no es dissolgués si plovia. Les eines que es feien servir per a fer sal també es guardaven aquí.
Una característica curiosa però lògica de les casetes dels salins és el seu terra: fet d’argila, estava lleugerament inclinat per a facilitar la separació de l’aigua que s'escorria de la sal.
Les senzilles eines de la producció de sal. La cibera s'utilitzava per a transportar la sal més molla a la caseta i el cartró per a traginar la sal de l’era a la caseta.
L'aixador s'usava per a aixecar l'empedrat de les basses i arrencar i treballar l'argila. La pala de ferro s'emprava per a netejar les arcabotes, amuntegar la sal a la caseta i per a ensacar-la. El picatolls servia per a mullar i picar l'argila de les parets del toll per tal que no es foradés quan s'omplia d'aigua.
Els canalots, fets de tronc de pi buidats, permetien la distribució de l'aigua salada per tots els salins.
L'escala per baixar al toll i poder tapar el forat dels canalots i reparar-los.
Amb els escoballs es rentaven i s'aclarien les eres i les arcabotes però també servien per a remoure l'aigua i "escampar" el salí. En rentar i aclarir l'era, es feia passar l'aigua de l'era a l´arcabota amb la pala de palar aigua. El maltador servia per a picar els llevers dels llocs on l´era perdia aigua o per posar-ne de nous.
El graduador o pesa-sals és un densitòmetre que serveix per a mesurar la concentració de sal a l'aigua, en graus Beaumé, i permetia saber quan estava a punt de precipitar la sal en una era.