El toll era la bassa que estava més amunt i l’arcabota estava a un nivell una mica superior al de l’era. Tot estava estudiat per a facilitar al màxim el pas de l’aigua salada d’un compartiment a l’altre.
L’aigua salada de la font primer s’emmagatzemava als tolls, després es feia passar a les arcabotes, on sedimentaven les impureses i augmentava la concentració de sal, i finalment cristal·litzava a les eres. Són els noms de les basses del sistema productiu de sal de Gerri.
El toll era la bassa que estava més amunt i l’arcabota estava a un nivell una mica superior al de l’era. Tot estava estudiat per a facilitar al màxim el pas de l’aigua salada d’un compartiment a l’altre.
Els canalots del toll donaven sortida a les diferents capes d’aigua que emmagatzemava. Els canalots s’obrien amb un burxatolls i el que més s’obria, el que es veu més gastat, era l’inferior perquè hi sortia l’aigua més salada.
Uns taulons de fusta verticals limitaven la superfície de les eres i arcabotes. S’aconseguia fer estancs els compartiments omplint d’argila les juntes entre els taulons.
L’empedrat de les eres i arcabotes estava perfectament anivellat per tal que l’evaporació de l’aigua fos uniforme per tota la superfície.
Aquest forat quadrat, a nivell inferior de la superfície de les eres, en el marge més proper a l'arcabota, s'anomena palador i estava destinat a les tasques de neteja de l'era. Quan la bassa havia d'estar plena d'aigua per a produir sal, el palador es tapava amb una llosa.
Eres i arcabotes es construïen igual: una capa d’argila de base i a sobre l’empedrat de còdols de riu amb una cara plana (llevers) que conformaven la superfície.
Algunes eres i arcabotes es construïen elevades del terra per anivellar el terreny i posar-les a l'altura adequada les unes respecte a les altres.