Elevada 5 metres per sobre del seu punt de sorgència, l'aigua salada sortia de la caseta que protegia la bomba i anava a parar directament al sistema distribuïdor de canalots.
Els canalots eren l'element bàsic per a la construcció de la xarxa de canals, el reguer general, que distribuïa l'aigua salada per tots els salins.
Elevada 5 metres per sobre del seu punt de sorgència, l'aigua salada sortia de la caseta que protegia la bomba i anava a parar directament al sistema distribuïdor de canalots.
Hi havia tolls riu amunt i riu avall i els canals de la xarxa, dotats d'una lleugera inclinació, hi feien arribar l’aigua salada durant els mesos en què no es produïa sal. Allà s'emmagatzemava l'aigua fins que començava la temporada de producció.
El manteniment dels canalots, igual que el dels taulons separadors d'eres i arcabotes, era gairebé mínim perquè el contacte continu amb l'aigua salada n'evitava la putrefacció.
El tercer ramal principal de la xarxa, que no era de fusta i que penjava d’un cable d’acer sostingut per dues torres, travessava el riu i conduïa l’aigua salada a l’altra riba.
Fotografia de principis de segle quan les salines de la riba esquerra funcionaven a ple rendiment.